LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA
La industrialització suposa canvis molt importants en la manera de treballar i de viure de les persones en els països on va tenir lloc. La indústria moderna neix a Catalunya durant el primer terç del segle XIX, sense que desaperegui, però la indústria tradicional que estava fortament arrelada.
Continueu llegint
LES DONES A LA INDUSTRIALITZACIÓ
Si la industrialització va representar canvis profunds en les formes de treball i de vida de la gent, també ho va ser per a les dones. Les dones de les classes populars havien treballat sempre venent, fent de criades, jornals al camp, cosint, preparant remeis, aguantant criatures, fent de dides, llevadores, bugaderes, planxadores ... En el moment que s’ha imposat ja plenament la indústria moderna _ especialment el tèxtil a Catalunya_ el treball de les dones comença a percebre’s com a problemàtic. Per què ?
Continueu llegint
En l’inici de la industrialització les fàbriques s'anomenaven vapors, perquè funcionaven gràcies a l'energia del vapor. A Catalunya i a l’estat espanyol els primers que incorporaren el vapor a la indústria tèxtil foren els germans Bonaplata el 1833. D’aquí que el Vapor Bonaplata sigui el capdavanter dels molts Vapors que ocuparen diferents barris de Barcelona en els anys següents.
EL TREBALL INFANTIL
La infància no ha estat considerada una etapa important de la vida, amb necessitats diferents de les d’una persona adulta fins ben bé el segle XVIII. A l’edat mitjana el nen _ la nena no compta_és considerat un homuncle, un home petit, per això el nen Jesús en les representacions romàniques té cara d’home dret i fet. Triga,doncs, molt a haver-hi una percepció de la infantesa tal com l’entenem ara.
Continueu llegint
EL TREBALL DE LES DONES: PRODUIR I REPRODUIR
El treball d’un sector important de les dones en època industrial està repartit entre dos àmbits diferents : la fàbrica i la casa pròpia amb tota la feina que es deriva de mantenir la vivenda i la família en bones condicions d’higiene i de salut.
Continueu llegint
EL TREBALL DE LES DONES: PRODUIR I REPRODUIR
El treball d’un sector important de les dones en època industrial està repartit entre dos àmbits diferents : la fàbrica i la casa pròpia amb tota la feina que es deriva de mantenir la vivenda i la família en bones condicions d’higiene i de salut.
MATERNITAT I
En el segle XIX i part de XX no es practicaven les transfusions, ni tampoc la cesària, ni existien els antibiòtics, fins ben entrada la dècada del 1940 no es va generalitzar la penicil·lina.
Continueu llegint
MATERNITAT II
El procés industrialitzador, com hem vist, implica la incorporació de molta mà d’obra femenina al treball fabril. Inicialment no hi havia cap legislació protectora del treball de les dones, ni la maternitat estava contemplada de cap manera especial.
Continueu llegint
LA FAMÍLIA I LES LLEIS: LES VEUS CRÍTIQUES
Segons el Codi civil del 1889 la dona casada ha d'estar totalment sotmesa al marit. Resta relegada i incapacitada, ja que la superioritat correspon sempre a l'home. Textualment l'article 57 d'aquest codi diu : el marit ha de protegir la dona i aquesta ha d'obeir el marit. I l'Article 58: S'ha de fixar el domicili on vulgui el marit que és l'administrador dels béns del matrimoni i representant de l'esposa. D'aquí se'n deriva que la dona necessita la llicència del marit per a tot acte públic o de compra _ tret d'anar a mercat i adquirir allò que fa falta a la família_o per comparèixer en un judici, establir un contracte, practicar el comerç i d'altres ( articles 58-62).
L'EDUCACIÓ DE LES DONES
Si el futur de qualsevol dona era la reproducció de la vida en el sentit tant biològic com social i aquesta tasca es desenvolupa, sobretot, en l’àmbit domèstic, calia, doncs, ensenyar-li a complir el paper de perfecta esposa i mare, a fi que pogués gestionar totes les tasques domèstiques eficientment. Era un saber que passava de les àvies i les mares a les filles, no calia, pas anar a l’escola, es rebia dintre del clos familiar.
Continueu llegint
L'EDUCACIÓ DE LES DONES II: L'ASSALT A LA UNIVERSITAT
L'EDUCACIÓ DE LES DONES II: L'ASSALT A LA UNIVERSITAT
L’il·lustrat i monjo benedictí, Benito Jerónimo Feijoo (1676-1764), ja havia fet una proposta ben clara en el seu escrit En defensa de les dones, deixem que elles facin els mateixos estudis que els homes i així es podrà demostrar, d’una vegada per totes, si tenen o no la mateixa intel·ligència.
Continueu llegint
Continueu llegint